Tarragona és la demarcació catalana que ha generat més aturats en termes percentuals durant el 2011. La desocupació ha crescut en un 11,03% a les comarques tarragonines i s'ha situat en 70.401 persones.

Durant el 2011, 6.991 tarragonins s'han sumat a les llistes del SOC, dels que 298 ho han fet durant el darrer desembre. Amb 452 aturats més, la construcció ha estat el sector que més desocupats ha sumat durant el desembre, mentre que la indústria (-234) i l'agricultura (-22) també han contribuït a allargar les llistes del Servei d'Ocupació de Catalunya. Per contra, el sector serveis ha reduït en l'atur en 189 persones i 221 persones sense feina anterior han abandonat la llista de l'atur.

Els ajuntaments exprimeixen les eines per frenar els nivells rècord d’atur

Els joves i les famílies sense cap mena d’ingrés són els focus poblacionals que més preocupen i que reben els majors esforços de l’administració per la seva inserció al mercat laboral. 
El mes de novembre va deixar prop de 7.500 persones aturades entre Cambrils, Salou i Vila-seca. Les xifres baten rècords mes a mes i la situació de crisi global no ajuda a preveure un balanç massa pròsper pels pròxims mesos. Les dades són especialment greus a la franja d’edat entre els 16 i els 25 anys. En aquest context, els ajuntaments juguen un paper clau en el desenvolupament de polítiques d’ocupació que afavoreixin la inserció laboral, desestanquin el mercat de treball i dinamitzin l’economia local. L’orientació i la formació són dos de les eines més importants que ofereixen els serveis municipals, però també la inserció laboral per aquelles persones amb risc d’exclusió social.
Els consistoris compten amb plans especials per a famílies en situació especialment precària. Es tracta de nuclis on tots els membres es troben a l’atur i ja no compten amb cap tipus de subsidi o cobertura de la Seguretat Social. És en aquests casos més crítics on els ajuntaments enfoquen els seus plans d’ocupació. L’objectiu, impulsar la incorporació d’aquests membres a un lloc de treball que alleugeri la mala situació econòmica de la llar i permeti una font d’ingressos durant un període de temps continuat. Alhora, a les persones que s’hi acullen a aquests plans se’ls ofereix una combinació de formació específica amb el seu desenvolupament a una feina, tot pensant en afavorir el seu futur laboral.
A Salou els plans d’ocupació van donar feina a 46 persones durant els darrers sis mesos del 2011 i el 30 de desembre s'ha donat la benvinguda a 18 persones més que formaran part del primer  Pla d'Ocupació del 2012 http://www.lavila.cat/els-breus/138-els-breus/4631-comenca-un-nou-pla-docupacio-per-a-18-persones.html

A Vila-seca, en el període 1999-2011, 342 persones s’han inscrit a algun dels plans municipals. D’elles, més d’un terç -117- han sigut contractades entre 2010 i 2011 i pel primer semestre del proper any es preveu un nou pla per ocupar a 15 veïns més. A Cambrils, per la seva banda, aquest passat any es va contractar  a cinc persones dins del Projecte Impuls, mentre que al 2012 ja s’han demanat 16 nous llocs de treball que ja han estat concedits per la Generalitat. Les feines a desenvolupar inclouen des de tasques de jardineria, petites obres o arranjament de dependències municipals, fins a càrrecs de suport a diferents departaments.
El panorama és encara més desolador entre els joves que busquen feina. Per aquest motiu, els ajuntaments projecten plans exclusius adreçats als aturats més joves, apostant per a que tothom finalitzi els estudis secundaris obligatoris i guiant la transició de l’escola a la feina. És el cas de programes com “Salou Ocupa’t Jove”, per a l’ocupació de 24 joves, o el Pla de Transició al Treball que duu a terme l’Ajuntament de Cambrils, que durant el període 2009-2010 va incorporar a 24 joves a llocs de treball d’auxiliar d’hoteleria i auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic.

Precisament Vila-seca va ser un dels municipis pioners en desenvolupar el programa Suma’t de la Generalitat de Catalunya per a la formació i ocupabilitat dels joves. El programa va dirigit a persones desocupades entre 18 i 25 anys que no han finalitzat els estudis obligatoris i combina la formació professionalitzadora i la experiència en empreses a través dels contractes per la formació. En total, 80 joves del municipi s’hi van acollir, 52 van arribar a treballar en empreses reals i bastants d’ells continuaran a les empreses un cop finalitzi el període de subvenció. Després de l’èxit, i donades les complicacions per a que la Generalitat torni a convocar el programa, des de l’Ajuntament vila-secà apunten que s’està estudiant reformular el programa per adaptar-lo a un pressupost exclusivament municipal.
Davant l’escassa demanda de treball, es presenta un context on cada vegada es dóna més importància a l’especialització laboral. La conclusió és clara, cal formar a la gent per reciclar treballadors i aconseguir nivells més elevats d’inserció. Per això, des de les administracions locals es treballa per oferir cursos professionalitzadors subvencionats que compten amb un elevat grau de cobertura als tres municipis. A Cambrils, per exemple, es van ofertar el passat  2011 un total de 29 cursos per a persones en atur que van comptar amb uns 250 alumnes matriculats.

Les borses, una via prioritària
En aquest context, les borses de treball municipals juguen un paper principal en la recerca de feina per a persones desocupades. Aquest lloc de trobada entre empreses que ofereixen treball i persones que en demanden s’ha convertit en una via prioritària des d’on gestionar el mercat laboral de la demarcació. Durant el 2011, al voltant de 500 persones dels tres municipis han trobat feina a través d’aquest canal. La dada és especialment significativa a Vila-seca, on el Servei d’Ocupació ha tramitat la contractació de 239 persones fins al mes de desembre. A Cambrils, s’han tramitat 216 ofertes i a Salou, 114, el que suposa un important increment respecte a les 79 que hi va haver durant tot el 2010. Esta dirección electrónica esta protegida contra spam bots. Necesita activar JavaScript para visualizarla

< Prev		Próximo >