Menu
RSS

unnamed

‘Ja no té massa sentit allò del vi blanc per al peix i el vi negre per a la carn’

Entrevista a Manel Subirà, president de l’Associació Catalana de Sommeliers a Tarragona. Entrevista a Manel Subirà, president de l’Associació Catalana de Sommeliers a Tarragona.

Manel Subirà (Cambrils, 1978) és sommelier del Restaurant Can Bosch, estrella Michelin des de l’any 1984. Va entrar a treballar amb Joan Bosch com a cambrer de sala l’estiu del 1995 per poder pagar-se els estudis. Allà li va entrar la curiositat pel món del vi. Es va formar a la Facultat d’Enologia de la URV. Actualment presideix l’Associació Catalana de Sommeliers a Tarragona.

 

Un sommelier no és només un degustador de vins.

Aquesta feina ha anat evolucionant amb el temps. Ara estudiem els cellers dels restaurants, fem tastos de vi, elaborem els maridatges dels plats amb els cuiners i ens dediquem al servei del vi i l’atenció i recepció del client, que és la part més bonica de la professió.

Quin és l’element primordial per detectar un bon vi?

El més important en un vi és que tingui un bon gust. Primer de tot, que no tingui defectes, i si després aconsegueix transportar-te al lloc d’on prové, fantàstic.

Com influeixen la resta de sentits, com la vista o l’olfacte?

Nosaltres, que som venedors de vins, considerem que és molt important l’impacte visual de l’ampolla de cara al consumidor final. Molta gent també es fixa en la part aromàtica i del color. Molts cops per no tenir en compte aquests aspectes, un vi no encaixa tant bé.

Com ha canviat els darrers anys la cultura del vi?

Vivim en un país on estem començant a adquirir molta cultura del vi. La gent cada vegada té més neguit de tastar coses. Fins i tot la gent jove coneix més les marques, l’origen, viatgen a les zones per a provar els vins... S’està treballant molt bé la promoció i això ajuda a què sigui més fàcil treballar. Abans funcionava molt el vi de la casa, ara la gent busca productes més concrets, s’ha tornat més selectiva.

Així, notes que creix el gust pel vi entre la gent jove?

La franja entre 25 i 40 anys és la que està més predisposada a tastar vins. És una franja que té les idees més clares i que va en busca d’un cert estil de vi.

Però és molt estrany sortir i deixar el mojito per una ampolla de vi.

La gent està començant a veure més vi a l’hora dels dinars o sopars als restaurants i menys begudes amb gas. Per algú que no ha begut mai, recomano començar provant vins més aromàtics, més frescos, que no tinguin molts graus... encara que sigui un Lambrusco. Això és un primer pas.

No trobes que hi ha molt d’esnobisme al voltant dels vins?

És cert que hi ha hagut un temps en què s’havia posat de moda muntar un celler, o beure una certa marca i tothom la buscava, però jo crec que això ja ha passat. Ara veiem que el vi s’està consolidant com un element dins de la gastronomia.

Com més car és un vi més bo serà?

Quan un vi té un cert preu és que incorpora una gran part d’història darrere. A la carta de Can Bosch pots trobar vins des de 12 euros fins a 2.000, tenim totes les franges cobertes. A Tarragona estem a una zona on les DO són excepcionals i hi ha vins molt bons i a bons preus.

A l’hora de maridar, segueix funcionant allò del vi negre per a la carn i el blanc per als peixos?

Ja no té molt de sentit. Hi ha vins blancs que poden aguantar moltes carns, a l’igual que alguns vins negres per la seva frescor poden encaixar perfectament amb algun peix. S’ha de menjar el que t’agradi amb el vi que t’agradi.

Com valores iniciatives com la la de ‘Cambrils, entrada al País del Vi’?

És una gran iniciativa per divulgar el vi en una època en que encara hi ha molt de turisme. Aquest tipus d’activitats beneficien al productor, al mateix producte, als restaurants i al públic que s’ho passa molt bé.

Està ben explotat el vi com a reclam turístic?

Encara ens queda molt per treballar. Molts turistes que venen aquí ja busquen tastar vins del territori. Els sommeliers també podem posar de la nostra part i ens hem d’encarregar de buscar un vi que li pugui agradar perquè es quedi amb bona impressió de la DO i repeteixi. 

Aquest paper vostre de prescriptors us fa treballar molt amb les emocions.

No és fàcil encertar. Hem de tenir una bona comunicació i saber quins gustos li agraden al client. Amb la informació que ens aporta, només així, sabrem quin tipus de vi està buscant.

I tu, quan surts a sopar et deixes aconsellar un vi?

Jo intento buscar sempre algun vi diferent o beure els que agraden als meus acompanyants. Els sommeliers som una mica especials a l’hora de triar, però si veig una predisposició sí em deixo recomanar.

Més en aquesta categoria: Guerra oberta al PSC de Cambrils »

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Tornar al principi

Blog

DYGICOM Diseño web