Menu
RSS

610x90 La Vila

banner ILCD 4

L'Observatori de l'Ebre-URL, nova estació de la xarxa d'investigació de bòlids i meteorits del CSIC

L'Observatori de l'Ebre-URL, nova estació de la xarxa d'investigació de bòlids i meteorits del CSIC

L'Observatori de l'Ebre de la Universitat Ramon Llull (OE-URL) s'ha incorporat a la xarxa de vigilància que detecta meteorits i bòlids a la Península Ibèrica, gestionada per l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC.

L'agència estatal encara no disposava de cap estació de detecció de bòlids meteòrics a la demarcació de Tarragona, per la qual cosa fa sis mesos es van instal·lar dues càmeres de vídeodetecció, una d'elles de caire estratègic que enregistra, de forma permanent, totes les boles de foc que passen pel cel de Catalunya. Aquesta càmera treballa paral·lelament amb una altra del mateix tipus ubicada a l'estació del Montseny i, fins al febrer, ja ha enregistrat tres fenòmens de rellevància.

La Xarxa d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits o Xarxa SPMN estudia les òrbites de les roques d'origen interplanetari que entren sobre la Península Ibèrica a velocitats típiques de centenars de milers de quilòmetres per hora. En penetrar a l'atmosfera terrestre produeixen brillants boles de foc. En ocasions, els bòlids meteòrics més lluminosos poden aprofundir i generen roques supervivents que, en arribar a la superfície terrestre, són anomenats meteorits.

Un cop es reconstrueixen les trajectòries a l'atmosfera i la regió de la volta celeste d'on provenen aquestes boles de foc, pot determinar-se la seva òrbita i conèixer quin és el seu origen. Normalment es tracta de fragments de cometes i asteroides, però també poden ser roques despreses de cóssos planetaris com ara la Lluna o Mart.

Segons ha explicat el director de l'Observatori de l'Ebre, David Altadill, l'estudi de la seva composició i origen resulta "fascinant" perquè, si se sap d'on provenen, es pot determinar "l'existència d'eixams generadors de meteorits, produïts per la fragmentació d'asteroides o de cometes propers a la Terra que podrien ser potencialment perillosos".

Des de l'agost, quan l'OE-URL va iniciar la col·laboració amb el CSIC-IEEC, fins aquest mes de febrer, s'han pogut enregistrar diversos bòlids meteòrics extraordinaris, alguns dels quals de rellevants. El primer, el 21 d'octubre, produït per un fragment del famós cometa 1P/Halley, que es va poder veure a tot Catalunya. El segon, el 24 de desembre, que va ser peculiar per assolir la categoria de "bòlid fregador" en entrar de manera tangencial a l'atmosfera i sortir una altra vegada a l'espai interplanetari amb una òrbita acurtada com a conseqüència d'aquest procés. El tercer va ser enregistrat el 10 de febrer a plena llum del dia.

Un dels objectius del projecte liderat pel CSIC és el de recuperar nous meteorits. Altadill ha afegit que els meteorits donen informació sobre la matèria prima amb què es constitueix el nostre sistema planetari i, a més a més, proporcionen claus fonamentals sobre l'origen dels planetes terrestres i sobre l'origen de la vida a la Terra.

El director de l'Observatori de l'Ebre ha apuntat que "gràcies a la seva estructura s'ha pogut comprovar que aquests cossos formen per agregació d'altres més petits degut a les forces de la natura. Alhora, molts asteroides i cometes contenen aigua i molècules orgàniques que només podrem estudiar en el cas que es recuperin determinats tipus de meteorits, els anomenats condrites carbonàcies o bé a través de missions de recollida directa de mostres", ha subratllat David Altadill.

Darrera modificació elDimecres, 04 Març 2015 11:52

Deixa un comentari

Especifica tota la informació requerida (*) on s'indiqui. El codi HTML no és permès.

Tornar al principi
DYGICOM Diseño web