Logo
Imprimir aquesta pàgina

‘El batec és la mort, l’amor i la vida. Tot acaba i tot comença’

‘El batec és la mort, l’amor i  la vida. Tot acaba i tot comença’

El batec del temps és la novel·la de Cari Ariño que ha sorprès i entusiasmat la crítica. Avui al vespre, al Centre Cultural de Cambrils i en el marc de les Jornades de la Dona, coneixerem els detalls d’aquesta història de tres generacions de dones que s’enfronten als convencionalismes de l’època.

Vas viure la teva infància a Cambrils i aquí vas fer els teus primers passos en el món de l’escriptura.
El primer concurs literari el vaig guanyar quan tenia 14 anys i estudiava al Vedruna. Recordo que el premi me’l va entregar el Sr. Lluís Recasens, que en aquell moment era l’alcalde. El premi van ser dos llibres, Rimas y Leyendas, de Gustavo Adolfo Becker, i Don Quijote de la Mancha. Encara els tinc. Aquella és la data que jo considero que vaig decidir que seria escriptora.

Una de les qüestions que més ha destacat la crítica és la importància que tenen les tres dones protagonistes de l’obra.
Fa anys, a l’estiu del 92, era de vacances al meu poble i escoltava la conversa d’un grup d’àvies. Comparaven la seva joventut amb la vida tan lliure que portaven les “joves d’ara”, tot referint-se a les seves nétes. Comparaven com havien estat educades elles, les seves mares i com elles havien criat les seves filles. Escoltant-les em vaig adonar, però, que també expressaven una queixa latent de submissió pel fet de ser dones. Això em va servir per fer un primer esbós de la novel·la: aniria sobre tres generacions de dones d’una mateixa família i de com havien lluitat a la vida cadascuna d’elles.

És una novel·la feminista?
Jo prefereixo defugir etiquetes. De fet de tots els personatges femenins només n’hi ha un que podria tenir un punt feminista, la Llúcia, en quant que té clar que no vol cap home a la seva vida. La resta de dones que hi surten, cap d’elles imagina la vida sense una parella al costat. El que sí que reclamen totes en algun moment és el dret a decidir, explícita o implícitament.

Què és per a tu El batec del temps?
El batec són les pulsions emocionals que la vida porta per si mateixa en el transcórrer del temps. És la roda que gira i avança. El món es mou en un grau important des d’allò visceral. Mai es deixa de somiar. En això penso que es basa l’esperança de continuïtat de la humanitat. El batec és la mort, l’amor i la vida. Tot acaba i tot comença.

La novel·la també ens narra d’una manera molt directa els principals esdeveniments històrics del segle XX al nostre país.
És impossible fer viure uns personatges en un espai i un país al llarg de gairebé un segle i que no surtin els aspectes socials i polítics del moment. No és el mateix marxar tota sola de casa al 1910 per fer la vida al seu aire com fa la Natalia, que el 1992 com fa la Violeta, per posar un exemple. En realitat jo no parlo de la Guerra Civil ni del Franquisme, del que parlo és de com afecten al viure de la gent les circumstàncies del moment. No faig novel·la històrica. Jo l’anomeno costumista pel punt de mira on poso l’èmfasi.

Tot i tractar-se de la teva primera novel·la la crítica ha destacat molt positivament el teu estil narratiu poètic i directe.
L’estil és el meu. És la meva veu narrativa, la meva manera de contar. Busco ser clara, fàcil de llegir. Que els personatges tinguin un conflicte per resoldre. Que hi hagi històries paral·leles que embolcallin i donin sentit i força a la història principal. Que el lector ho gaudeixi i quedi enganxat. Si quan acaba ha après alguna cosa que no sabia o li ha servit de catarsi, millor. Busco pintar amb paraules les emocions.

En els escenaris que has escollit per ubicar la teva novel·la hi ha quelcom d’autobiogràfic?
Jo planifico tota la novel·la abans d’escriure-la. Totes les localitzacions ja les tenia triades quan vaig fer sortir la Lina de l’orfenat. Són escenaris que em resulten familiars. És per això que ho vaig ubicar en una zona que seria el tipus de terreny i de pobles del Baix Matarranya i la Terra Alta. Llonera representa una zona i no un poble concret. Tarragona la vaig escollir perquè era una ciutat prou a prop perquè hi anés la Veva i tenia mar.


La Costa Daurada hi és molt present.
La costa que millor conec és la Costa Daurada, per tant havia de ser així. En arribar a Catalunya vaig viure a la urbanització Sant Miquel. El meu pare treballava al càmping Mont-roig i sempre m’ha agradat la platja fora de temporada. He situat el càmping a Salou, però en el meu imaginari, que no significa que sigui igual, em vaig passejar per un càmping de la Llosa i allà mateix vaig decidir que es diria càmping Les Vinyes. Per a mi l’escenari és gairebé un personatge més.

Després de l’èxit aconseguit amb El batec del temps són molts els que ja et demanen una segona novel·la.
Està en marxa. Tinc acabada l’estructura, seleccionada i llegida molta documentació. La història transcorrerà al llarg d’uns quants anys, per tant hi haurà, tal com m’agrada, històries paral·leles pel mig. També tinc confeccionat el genograma dels personatges i pautades les dates més importants dels esdeveniments que viuran. Falta el més important, però, que és donar-los vida perquè semblin de “carn i ossos”. I això porta temps.

Darrera modificació elDijous, 12 Març 2015 23:41

L'últim de

Template Design © Joomla Templates GavickPro. All rights reserved.