“No es deixa la bicicleta quan et fas vell. Et fas vell quan deixes la bicicleta”, reça una de les moltes frases que Jordi Mariné, de 70 anys, té penjades en diferents espais de la seva casa a Cambrils. Frases de superació, d'ambició i d'empenta que no deixen indiferent a ningú.
És una casa-museu on conserva els centenars de trofeus que ha guanyat al llarg de la seva carrera com a ciclista. Una casa-museu on la bicicleta és la protagonista, i on l'han acompanyat la seva dona Montserrat, els seus fills Nuri, Albert, Eduard i Judit, i els seus néts Oriol i Arnau. Tots han format part de la seva trajectòria personal, i aquesta és la que tracta al llibre presentat aquesta passada setmana. 'Una vida, no només en bicicleta', de l'editorial Cossetània, recull totes les vivències personals i esportives en les que els sentiments han estat presents. “Tot va començar durant la tornada dels Jocs Olímpics del 1964 al Japó. Era un viatge molt llarg, així que vaig escriure allà la meva primera crònica. Des d'aleshores vaig anar escrivint totes les coses importants que passaven. I quan em vaig adonar, tenia multitud d'escrits que pensava deixar-los-hi als meus fills”.
La primera carrera la va guanyar el 1957 al col·legi la Salle, amb la que va guanyar un caramel. La següent ja va ser al 1959 quan, sense dir res als pares, va anar des de Vinyols, on vivien, fins a Reus, per participar en una carrera de lentitud que s'organitzava abans de l'arribada de la Volta Ciclista a Catalunya. Quan va tornar a casa, portava sota el braç un mereixedor trofeu. Ja va ser l'any 1959 quan va tenir la seva primera llicència com a ciclista. Aquella etapa va ser plena de victòries en carreres a nivell català, i més tard a nivell estatal, passant a ser representant de la selecció espanyola per participar en el Mundial d'Itàlia l'any 62. No obstant, després va haver de marxar a fer el servei militar, encara que va treure temps d'on va poder per continuar entrenant-se. Només quatre mesos després de sortir, l'any 64, va ser convocat per participar als Jocs Olímpics. Dins del seu periple esportiu cal destacar també la seva participació al Tour de França l'any 1965 on va quedar setè en una etapa i va guanyar en equips, així com també el 1967, quan va quedar en el lloc número 45. A més, també va formar part dels corredors a tres Vueltas a Espanya, un Giro d'Itàlia i en cinc Campionats del Món. L'any 1974 fundava la Penya Cicloturista de Cambrils i del 2000 al 2004 va ser president de la Federació Catalana de Ciclisme.
Entrevista a Jordi Mariné, ciclista
'Aquest llibre és un homenatge als pares i als avis'
El Centre Cultural es va quedar petit el dia de la presentació del llibre. Com valora aquest reconeixement per part de la ciutadania?
És molt emotiu un recolzament com aquest. A més, van participar uns presentadors que van parlar molt bé de mi. I, sincerament, a qui no li alaga que aixequin les virtuds que un pugui tenir o lluitar per tenir. Em vaig sentir cofoi.
A la fotografia de portada se'l veu a vostè en una carrera. Quin significat té aquesta fotografia?
Durant una carrera celebrada a València, jo vaig en primer terme i el que va darrera meu és el ciclista belga Eddy Merckx, reconegut com el millor ciclista de tots els temps. Suposo que l'editorial triaria aquesta imatge perquè aquest home va guanyar més carreres que ningú i tenia més temperament i ambició que tots plegats.
Com vendries el teu llibre entre els que són amants del ciclisme o els que no ho són?
Fa molts anys que professo molt de respecte envers als meus vells perquè han estat treballant molt i molt, en situacions molt més difícils que les actuals. Aquest llibre és un homenatge als pares i als avis, i és per això que qui el compri se sentirà identificat en alguna de les pàgines del llibre.
Com a ciclista, quin és el teu lloc del territori preferit?
Els de la Penya estem tots enamorats de la Teixeta, que és el Coll que hi ha des de Duesaigües fins dalt al capdamunt de la carretera que ve de Reus i va cap a Alcanyis. I com a ciclisme de muntanya, quan arribes més amunt de Riudecanyes hi ha punts fantàstics com l'Ermita de Puigcerbé, damunt de Riudecols, o Escornalbou.
//
Esta dirección electrónica esta protegida contra spam bots. Necesita activar JavaScript para visualizarla
< Prev
Próximo >
